Com tots sabeu, un contracte d’assegurança és un contracte d’adhesió, tot i que el signen dues parts, asseguradora i prenedor, és l’asseguradora qui l’ha redactat i el client tan sols el pot acceptar, s’hi adhereix, però no el pot modificar ni negociar. En molts casos desconeixent el contingut del que signa, l’anomenada lletra petita, massa sovint farcida de clàusules limitatives o abusives que semblen pervertir el sentit original de la garantia sol·licitada.
Arran de la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 de abril, sobre les clàusules abusives en el contractes amb consumidors, la jurisprudència, sobretot europea, s’està movent i s’ha despertat també en defensa ferma dels consumidors en els contractes d’assegurança. A l’Estat espanyol ho hem vist sobretot a partir de les sentències en l’àmbit bancari sobre les clàusules sòl, en la nova legislació hipotecària molt més garantista en defensa del client, però encara no s’ha traslladat cap legislació al contracte d’assegurança. Amb el Congrés de Diputats aturat tant de temps i amb la lentitud que caracteritza aquest Estat per adaptar normes europees, encara estem pendents de pròximes novetats legislatives en aquest sentit.
Com és aquesta jurisprudència europea en els conflictes amb els contractes d’assegurança?
Quin és el futur que s’albira?
Com poden canviar els contractes d’assegurança en el futur?
Com podem defensar mentrestant l’assegurat?
Com haurem d’adaptar els mediadors la nostra tasca d’assessorament previ?
Així, de la mà de la Dra. Elena Boet -professora Titular de Dret Mercantil de la Universitat de Girona i Magistrada Suplent de l’Audiència Provincial de Barcelona- el dia 20 de febrer vam reflexionar sobre tot això i ens va posar al dia de l’actualitat jurídica europea, de la jurisprudència i de les tendències en aquest àmbit. Es van aclarir molts conceptes relacionats amb els contractes d’assegurança i vam aprendre a diferenciar els distints tipus de clàusules: abusives, lesives, limitatives, sorpresives… i les seves conseqüències jurídiques.
