Guia per a la contractació d’assegurances:
http://apps.dgsfp.mineco.es/gaspar/SEformalizarContratacion.asp
Com reclamar en l’àmbit dels serveis financers:
https://www.sededgsfp.gob.es/sedeelectronica/reclamaciones/Reclamacion.asp
Cerqui un professional col·legiat
Els col·legis professionals tenen com a finalitat essencial vetllar perquè l’actuació de llurs persones col·legiades respongui als interessos i a les necessitats de la societat en relació amb l’exercici professional de què es tracti, i especialment garantir el compliment de la bona pràctica i de les obligacions deontològiques de la professió, i la protecció dels interessos de les persones usuàries i consumidores dels serveis professionals.
Els col·legiats són la garantia.
_
– Identifiquen els riscos que afronten els clients.
– S’asseguren que els clients prenguin decisions amb total informació sobre els riscos a assegurar.
– Busquen solucions noves i innovadores.
– Redueixen els costos de cerca dels seus clients.
– Posen els seus coneixements al servei dels seus clients.
– Els ajuden en la gestió de les pòlisses i els sinistres.
Pel que fa a les asseguradores, els mediadors:
– Faciliten l’accés al mercat de les entitats asseguradores, ja que poden arribar a una gran base de clients sense haver de crear la seva pròpia xarxa de distribució.
– Els ajuden en la gestió de les pòlisses i els sinistres.
Com recomanen una assegurança concreta als seus clients?
Una vegada determinats els riscos del client i identificades les seves necessitats asseguradores, una sèrie de factors porten els mediadors a recomanar als seus clients una assegurança concreta o una asseguradora en particular.
Aquests factors inclouen, a més del preu:
– L’extensió de la cobertura disponible (capacitat),
– La flexibilitat de l’asseguradora en la cobertura de riscos,
– La imatge de marca i la reputació de l’asseguradora en matèria de tramitació dels sinistres (rapidesa, compensació justa, avantatges addicionals a les víctimes del sinistre),
– La seguretat financera de l’asseguradora,
– La qualitat i claredat de la documentació que l’asseguradora ofereix,
– La rapidesa de l’asseguradora per proporcionar la documentació o per presentar ofertes,
– La capacitat de l’asseguradora per oferir la renovació oportuna dels contractes,
– La competència tècnica del personal de l’asseguradora,
– La qualitat de l’assessorament que l’asseguradora ofereix als assegurats,
– La qualitat d’altres serveis proveïts per l’asseguradora, la seva proximitat geogràfica.
Això demostra que el preu no és l’únic factor determinant en l’elecció de les assegurances.
Probablement ens veiem obligats a fer-ho, víctimes de cert “síndrome d’Estocolm” – perquè dir-nos mentides -, gairebé serem comprensius amb aquesta imposició que ens “facilita” la nostra principal necessitat, que és disposar d’efectiu per adquirir béns essencials en la nostra vida quotidiana.
De fet, també ens haurem de convèncer que possiblement sigui una exigència legal i que, “a sobre que ens ho posen fàcil”, oferint-nos la pròpia asseguradora del grup financer per facilitar-nos la vida, no ens posarem “flamencs” buscant-los les voltes per estalviar-nos uns euros de res.
No obstant, res més lluny de la realitat que determina la llei i el mercat de l’assegurança, pel que, amb independència del que al final decidirem, hem de tenir clares certes coses per com a mínim “no fer-nos trampes jugant al solitari”:
• És cert que la vigent normativa en matèria de protecció dels usuaris no considera com a abusiva la imposició de garanties que cobreixen la concessió de crèdits, sempre que s’ajustin a la seva normativa específica.
• Però també és cert que s’ha de considerar abusiva la imposició de béns i serveis determinats no sol·licitats expressament pel consumidor o usuari.
• A més, hem de saber que l’exigència de fer una assegurança sobre les garanties del crèdit (el mateix prestatari, els seus avaladors, l’immoble si fos hipotecat, …) no és una exigència legal que recaigui sobre el consumidor, sinó un instrument legal que pretén l’assegurament de la comercialització interbancària dels crèdits, i que per tant afecta l’entitat financera que pretén titulitzar-los.
En funció d’això, s’ha de considerar abusiva la imposició de contractar aquest tipus de productes amb les asseguradores del mateix grup financer. Aquesta contractació agafa formes i modalitats que sovint no responen a les necessitats reals d’assegurament que té l’usuari i es cobren a preus sensiblement superior a altres ofertes similars que podríem trobar si busquéssim aquests productes lliurement en el mercat d’assegurances. Fins i tot arriben a imposar condicions lleonines com el cobrament anticipat de la prima completa de la vigència del crèdit.
A més, no sempre són la millor opció ja que, per raons corporatives, en cas de sinistre l’entitat financera serà més donada a exigir responsabilitat a l’acreditat que a l’asseguradora del seu mateix grup, pel que és convenient deixar clar que en cas que es produeixi sempre respondrà aquesta última.
PER TOT AIXÒ, EL CONSUMIDOR HA DE SABER QUE:
• En cas que li siguin imposades cobertures asseguradores sobre la seva persona o l’immoble hipotecat, pot contractar l’assegurança amb la companyia que li ofereixi el producte més adequat a les seves necessitats i no necessàriament amb la que li ofereixi l’entitat bancària.
• En cap cas poden imposar-li la contractació de productes asseguradors no sol·licitats ni vinculats amb les garanties del crèdit.
• En cas d’abusos pot assessorar-se als col·legis de mediadors d’assegurances i a les unions de consumidors, amb l’objecte de denunciar les males pràctiques davant el Banc d’Espanya i la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones.
(Font: Bancaseguros o “El arte de la persuasión”. Consejo Andaluz de Colegios de Mediadores de Seguros – Unión de Consumidores de Andalucía)
Entitats Col·laboradores
