Aquest mes de març ha fet tres anys que la covid-19 ens va caure a sobre. L’OMS la declarà pandèmia a nivell mundial i pocs dies després, degut al seu alt risc de contagi, el govern espanyol va anunciar l’estat d’alarma, va imposar el confinament domiciliari i va ordenar el tancament de totes les empreses llevat de les considerades de sectors essencials. Tres anys després el coronavirus ens ha deixat més de cent-mil morts a tot l’Estat i desenes de milers d’empreses en fallida degut a les restriccions aplicades.
Com a mediadors d’assegurances vam viure de primera mà moltes tragèdies personals i drames empresarials derivades de la covid-19. En alguns casos vam comprovar la falta de cobertura en les assegurances de persones, baixes temporals d’autònoms, salut, vida o invalideses per l’exclusió força habitual per malalties produïdes per “pandèmies o epidèmies”. En l’àmbit empresarial la “pèrdua de beneficis” va ser la garantia més apel·lada pels assegurats davant la ruïna que va suposar la interrupció del negoci pels tancaments governatius imposats i també va ser la que va provocar més enutjos per la manca de cobertura al no haver-hi prèviament uns danys materials causants.
Arribats aquí i com a professionals i consellers dels nostres clients, per força hem de preveure la possibilitat que en el futur es puguin repetir situacions semblants o de similars característiques. Per saber si el sector assegurador havia previst aquest escenari i com l’ha entomat, però sobretot per saber quin futur s’albira per poder donar cobertura en els diferents rams a pandèmies comparables i si és factible, el 16 de març vam organitzar una conferència, en format híbrid, que va comptar amb Joaquin Martínez, director territorial Catalunya i Andorra de Zurich Insurance, com a ponent, el qual va dissertar sobre si les assegurances s’adequaran o s’adaptaran i en quina mesura, a aquest nou escenari de riscs pandèmics que hem estat vivint.
