El passat 14 de juliol el nostre Col·legi va tractar en una jornada informativa un tema de rabiosa actualitat que afecta no només els professionals del món assegurador, sinó tota la societat i del que diàriament els mitjans de comunicació i les xarxes socials se’n fan ressò, això és els vehicles de mobilitat personal (VMP) i els vehicles sense assegurança.

Amb Jordi Casagran, vicepresident de la nostra institució, actuant com a moderador, van participar-hi els màxims directius dels organismes estatals que estan més vinculats a aquestes dues qüestions: Dirección General de Tráfico, a través de la subdirectora adjunta de vehicles, Susana Gómez; UNESPA, amb Manuel Mascaraque, director de l’àrea d’assegurances generals; i el Consorcio de Compensación de Seguros, representat pel director d’operacions, Alejandro Izuzquiza, que de primera mà van exposar la situació i el futur que albiren al voltant d’aquests temes.

Alguns dels aspectes destacats de la jornada van ser els següents:

Hi ha acord sobre la necessitat d’establir una assegurança obligatòria per als VMP, però el més probable és que, almenys en una primera etapa, es tracti d’una assegurança de menor abast i cobertura que la mateixa assegurança obligatòria de vehicles de motor, ja que tot sembla indicar que el risc no és el mateix per la naturalesa dels VMP quant a pes i potència. En un període de dos anys s’espera que s’estableixi una obligació d’assegurament per a aquests vehicles. A França, Alemanya i Bèlgica ja hi ha aquesta obligació. Pendent de determinar el límit quantitatiu de la nova assegurança i si aquesta ha de cobrir el vehicle o la persona que el contracta. El sector assegurador considera preferible assegurar el vehicle, ja que així els danys estarien coberts en tot moment, independentment de qui fos l’usuari que conduís el VMP.

De la mateixa manera que passa als vehicles de motor tradicionals, es considera que els VMP han de tenir un sistema d’identificació individualitzat i que han de constar al registre de vehicles de la DGT, registre estatal i centralitzat en comptes de múltiples registres locals dispersos entre ajuntaments. A més, ja s’està exigint als fabricants de VMP unes característiques tècniques (velocitat, frenada, compatibilitat electromagnètica, sistema antimanipulació del programari, etc.). Hi ha acord que cal superar la problemàtica actual amb les diferents normes locals-ajuntaments, disparitat de criteris, diferent regulació de l’ús del casc, de l’edat mínima per conduir… Els ciutadans i empreses requereixen seguretat jurídica i normes similars independentment del lloc on utilitzin el vehicle lleuger, ja que els VMPs poden estar destinats a l’ús particular, distribució urbana de mercaderies, turisme, etc.
La DGT manifesta preocupació pel nombre d’usuaris vulnerables implicats en accidents de trànsit a les ciutats espanyoles.

Segons un estudi d’un hospital de Barcelona el 25% dels hospitalitzats per haver estat implicats en un accident de VMP, requereixen una cirurgia.

Tots els presents van manifestar un gran consens quant a l’objectiu d’evitar la sinistralitat en els accidents en què estigui implicat un VMP i donar protecció a les víctimes. No obstant això, es posa de manifest la manca d’estadístiques rigoroses i la dispersió de les dades que hi ha sobre aquesta qüestió, ja que aquestes no estan identificades al registre de vehicles de la DGT. El sector assegurador insisteix en la necessitat d’identificació i registre que permeti l’obtenció de dades amb fiabilitat.

El principal problema de cara a la ciutadania-víctimes si no hi ha assegurança obligatòria com la que existeix per als vehicles de motor és que el nivell de protecció de les víctimes d’automòbils, camions, motos, etc. seria diferent i superior al nivell de protecció dels perjudicats pels VMP, i que el tipus de responsabilitat civil que es cobriria seria igualment diferent: el sistema d’assegurança de RC dels vehicles de motor és de caràcter objectiu i sense exclusions, cosa que fa que la reclamació dels danys per la víctima sigui molt més fàcil i directa, mentre que si es crea una assegurança obligatòria específica per als VMP la reclamació seria per RC subjectiva o per culpa -basada en l’article 1.902 del Codi Civil-, culpa que ha de ser provada per la víctima.

Un altre dubte que genera la creació d’una assegurança obligatòria diferent i més limitada per a VMP respecte a l’assegurança de vehicles de motor rau en si actuaria o no el Consorcio de Compensación de Seguros en les seves funcions de fons de garantia en els casos que l’accident el produís un VMP que circulés sense l’assegurança obligatòria o es donés a la fuita i no pogués ser identificat. L’actuació d’un fons de garantia requereix que l’activitat estigui suficientment disciplinada (el que de moment no passa), que els vehicles que causen els accidents puguin ser clarament identificats a través d’un distintiu -que als vehicles de motor és la matrícula- i que existeixi un registre rigorós també tant dels VMP com de les assegurances d’aquests vehicles, que en el cas dels vehicles de motor ja existeixen des de fa molt de temps (Registre de Vehicles centralitzat de la DGT i Fitxer de Vehicles Assegurats FIVA centralitzat al Consorcio de Compensación de Seguros).

Es reclama educació viària a les escoles o per altres canals, ara inexistents. En aquests moments, els conductors dels VMP tenen en general un perfil poc disciplinat i no hi ha una consciència global del risc que suposa la conducció d’aquests vehicles.

Finalment, es va posar de manifest la pressió que es va produir en l’àmbit de la Unió Europea en tramitar-se la nova Directiva i que es produeix ara a l’inici de la tramitació de la llei espanyola per part del sector de fabricants, distribuïdors i usuaris de les bicicletes perquè si es crea una assegurança obligatòria nova per als VMP no afecti les bicicletes de pedals amb pedaleig assistit (bicicletes elèctriques o EPAC).

En resum, es va mostrar acord respecte a la necessitat d’implantar una assegurança obligatòria per a VMP; UNESPA en consideració al seu risc similar no veu clar que les bicicletes elèctriques amb pedaleig assistit (EPACS) hagin de ser eximides de l’obligació d’assegurança; falta encara molta disciplina i molta educació i conscienciació per part dels que circulen amb VMP; i hi ha importants interrogants encara respecte al tipus dassegurança que és factible i raonable exigir. Mentre alguns intervinents van incidir en la urgència per aclarir les incògnites i crear l’assegurança obligatòria, altres van incidir més en la prudència i en un temps previ raonable d’anàlisi per crear l’assegurança.